Al veure despuntar
el major lluminar,
en la nit més ditxosa,
els aucellets cantant
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.

I l’àguila imperial,
se’n vola cel endalt
cantant amb melodia
dient: – Jesús és nat
per treure’ns de pecat
i dar-nos alegria.

Respon-li bé el pardal
– Avui, nit de Nadal
és nit de gran contento!
El verdum i el lluer
diuen cantant també:
– Oh, que alegria sento!

I canta el passerell:
– Oh, que hermós i que bell
és l’Infant de Maria!
Li respon ara el tord,
– Vençuda és la mort,
– i naix la vida mia!

Murmura el rossinyol:
– És més bonic que el sol,
més brillant
que una estrella.
La cotxa i el bitxac,
festegen al manyac
– i a sa Mare donzella.

Refila el reietó
per glòria del Senyor,
filant amb biçarria.
El canari segueix.
Llur música pareix
celestial melodia.

Ja n’entra el cotoliu
dient: Aucells, veniu
a festejar l’aurora.
I la merla, xiulant,
anava festejant
a la més gran Senyora.

L’estiverola diu:
– Ja no és hivern ni estiu,
sinó que és primavera
puix que és nada una flor
que exhala tal olor
que omple la terra entera.

Cantava el francolí:
– Aucells: qui vol venir
avui, a trenc de dia,
a veure el Gran Senyor
amb sa gran resplendor
a dins d’una establia?

Picots i borroners
volen entre els fruiters
cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut
del molt lluny han vingut
per contemplâ el Messies.

Vé xiluant el puput:
– Eixa nit ha vingut
el Rei de més grandesa.
La tórtora i el colom,
admiren a tothom
cantant sense tristesa.

I canta la perdiu:
– Me’n vaig a fê el meu niu
a dins de l’establia,
per veure bé l’Infant
com està tremolant
en braços de Maria.

La garsa, griva i gaig
diuen: – Ara vé el maig!
Respon la cadernera:
– Tot arbre reverdeix,
tota planta floreix,
com si fos la primavera.

Xiuxiueja el pinsà:
– Glòria avui i demà;
sento immensa alegria,
de veure el Diamant
tan hermós i brillant
en braços de Maria.

El xut, també el mussol,
en veure eixir el sol,
confosos se retiren;
el gamarús i el duc
diuen: – Mirar no puc;
tals resplendors m’admiren.